LA CAÍDA DE HYPERION
The fall of Hyperion
(1989)

Dan Simmons

Editorial:
Ediciones B (2004)

Col.lecció:
Byblos

Núm: 517/2

Pàgines: 731

Saga:
Los cantos de Hyperion

Lectures relacionades:
Hyperion

Altres edicions:

1991 Ediciones B, Nova, nº42

1993 Ediciones B, VIB nº59

Manquen paraules per poder fer una ressenya com Deu mana d'aquesta novel.la. La continuació directa d'Hyperion es sense dubte una d'aquelles obres que et deixen astorat mentre llegeixes, però que també presenta alguns dubtes.

Anem a pams: La Caída de Hyperion es una segona part amb una estructura narrativa completament diferent a la de la seva predecesora. Si Hyperion ens proporcionava informació esglaonada sobre l'univers de l'hegemonia humana explicada a través de la visió personal de set personatges mentre ens enbolcallava d'una sèrie de misteris que semblaven assolir proporcions bíbliques; a La Caída de Hyperion ens introduim de de ple en els fets que en pocs dies cambiaran per sempre més l'univers conegut per l'home.

L'Alcaudón, aquell ésser impossible que empala les seves víctimes per a tota l'eternitat, les tombes de Temps, estranys llocs on el temps fluieix al revés, l'enigma de Rachel que envelleix també a l'inversa, el poeta Silenus i la seva obsessió, les IAs i les seves "maquinacions" (la paraula perfecta per definir les seves activitats)… tot pegat formarà un cúmul de situacions i intrigues narrades en diferents temps que ens portaran a un final apoteòsic… o potser un pèl desajustat.

M'explico, aquesta segona part està plasmada amb la mateixa maestria que la primera i contempla tots i cadascun dels temes oberts a Hyperion però en la meva modesta opinió no els acaba de tancar tots. Sí, tenim uns estructura general completa però no rodona, alguns fils argumentals queden penjats i sense resoldre i aquest fet acaba per confondre al lector en alguns passatges. No totes les explicacions són coherents i no tot està explicat i per tant el llibre se'n ressenteix. Possiblement en les dues (ara sí) continuacions posteriors, Simmons acabi de lligar caps però el final de La Caída de Hyperion et deixa una veueta interior que et repeteix constantment: "Ho has entès tot?".

Això no vol dir que no ens trobem davant una veritable obra mestra però sí que diré que han quedat massa coses per explicar per considerar que la novel.la sigui perfecta. Però també cal dir que és una obra que cal llegir i assaborir… possiblement en més d'una ocasió.